Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formacio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formacio. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 d’agost del 2010

El Ministerio de Igualdad ofrece formación para periodistas en materia de violencia machista


Concienciar y evitar factores de riesgo. Impartirá talleres en las redacciones de los medios de comunicación
.
.
Madrid, 03 ago (10). AmecoPress El Ministerio de Igualdad, a través de la Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género, ha remitido una carta a los medios de comunicación nacionales y autonómicos para ofrecerles la posibilidad de realizar talleres de formación para periodistas en materia de violencia de género.
.
.

El delegado en la materia, Miguel Lorente, incide en la importancia de "mejorar la forma de informar sobre violencia de género, no sólo para concienciar sino para no generar elementos que puedan suponer un mayor riesgo" para las víctimas.

Los cursos se realizarán en las propias redacciones para que acuda el mayor número de personas. Y cómo material de trabajo utilizarán "el que ellos mismos elaboran para ver aquellos elementos que son positivos y tratar de corregir y mejorar aquellos aspectos que pueden actuar en sentido contrario, tanto por el contenido como por la forma de abordarlo", explica Lorente.

El objetivo es hacerlo primero en las redacciones de contenidos informativos y después, según la experiencia y la evaluación que se extraiga de esta primera actuación, llevar los talleres también al contenido de entretenimiento, “donde hay mucho sector social que recibe mensajes que pueden ser equívocos".

Asimismo, Lorente confirma que se celebrará una reunión del Ministerio de Igualdad con las comunidades autónomas a la vuelta del verano para tratar, entre otros, la cobertura informativa de la violencia de género "para que la información que den sea útil para el objeto de informar, de formar opinión y actuar críticamente con los maltratadores".

Lorente sostiene que en la sucesión de crímenes machistas influye un "efecto imitación" por el que un agresor que ya contempla la posibilidad de matar a su víctima, recibe por los medios de comunicación elementos suficientes como para precipitar su decisión y llevarla a la práctica, teoría que ha sido cuestionada por el Grupo Popular.

"El efecto imitación existe, lo que tenemos que identificar es cómo e produce y en qué casos se lleva a cabo", explica el delegado del Gobierno. No obstante, aclara que "eso no quiere decir que el efecto imitación sea el precipitante ni el único elemento, que siempre será la voluntad del agresor". "Pero se trata de elementos que facilitan o no facilitan y tenemos que entender que actúa en un porcentaje de casos, aunque bajo, y que lo hace de manera muy diferente y muy distinta respecto de unos agresores u otros", añade.

dilluns, 11 de gener del 2010

Republica Dominicana: Invitación formal a participar del taller....

De La Asociación Dominicana de Periodistas con Visión de Género
11 de enero de 2010




"Nuevas fuentes, nuevas noticias: La marginalidad como fuente de información".

Con las facilitadoras: Liliana Hendel (Argentina), Hena Velásquez (México) y Grisbel Medina (República Dominicana)
El detalle sobre el taller está más abajo y si alguien quiere participar del taller puede entrar a la página: http://www.aprimeraplana.org/component/option,com_artforms/formid,1/Itemid,99999/ y llenar el formulario. El cupo, tanto para la participación virtual como presencial, es limitado.
"



La Asociación Dominicana de Periodistas con Visión de Género (RDGénero), con el auspicio del Fondo de Población de las Naciones Unidas (UNFPA) invita al taller: "Nuevas fuentes, nuevas noticias. La marginalidad como fuente de información"

Objetivos principales:

  • Compartir experiencias en la cobertura periodística para visibilizar a quienes no son sujeto de las noticias y un diálogo profesional en torno a temas como la perspectiva de género, la discriminación y la marginalidad en República Dominicana y América Latina.
  • Intercambiar buenas prácticas profesionales llevadas a cabo en diferentes países de Latinoamérica para promover una comunicación que refleje al mundo

Contenido temático:

  • Marginalidad, discriminación, periodismo, medios de comunicación, equidad
  • Los protagonismos en la información sobre violencia, mujer, niñez, juventud, homosexualidad, lesbianismo, personas con discapacidad, indígenas, pobres y otras personas discriminadas en los medios de comunicación
  • Políticas públicas, desarrollo, promoción de la cultura local
  • Nuevos medios, gestión de la información
  • Elaboración de textos periodísticos completos e inclusivos

Cupo y costo:

  • 25 becas para participación presencial
  • 50 becas para participación virtual, a través de la página www.aprimeraplana.org

Beneficios:

  • Intercambio con periodistas dominicanos y de varios países de Latinoamérica en un espacio de reflexión conjunta sobre el ejercicio de una comunicación inclusiva y el aprendizaje de herramientas para encontrar nuevos rostros en las noticias.
  • Cobertura total de la matrícula del taller, incluyendo material de apoyo, certificados de participación (digital en el caso de quienes participen por vía digital y completen los requerimientos), almuerzo y refrigerios.

Facilitadoras:

  • Liliana Hendel. Periodista y psicóloga argentina. conduce y produce la revista televisiva “La Salud en Casa”, y columnista con especialidad en temas de género y sociedad para Noticiero Canal 13 Y Todo Noticias. Es integrante fundadora de PAR (Periodistas de Argentina en Red, por una comunicación sin sexismo) y coordinadora de la Red Internacional de Periodistas con Visión de Género (formada por comunicador@s América Latina, Caribe; España e Italia). También es docente de la Universidad de Buenos Aires en el postgrado en Violencia de Género. Entre otros cursos, tiene maestrías en periodismo de investigación, género y comunicación y en periodismo documental. Ha sido reconocida por la Asociación Mutual de Buenos Aires por su lucha contra la violencia de género; INADI: por su compromiso a favor de la erradicación de toda forma de violencia; Premio Periodista Amiga de la Infancia (Periodismo Social-Capitulo Infancia 2009), y el premio por las buenas prácticas antidiscriminación y la instalación de temas de género, niñez y adolescencia en los medios masivos de comunicación. Participó en la producción del Decálogo para el Tratamiento de los Temas de Violencia de Género en los Medios de Comunicación (producción grupal de PAR).
  • Hena Velásquez. Es licenciada en Periodismo y Comunicación Colectiva por la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), con especialidad en Psicoterapia Gestalt en el área Corporal por el Instituto Humanista de Psicoterapia Gestalt, y ha cursado un diplomado en Comunicación y Gestión Política por el Centro de Capacitación de Publicidad Ferrer (Cadec), entre otros estudios. Es coordinadora de Estrategias de Comunicación y Prensa en Comunicación e Información de la Mujer (CIMAC) y es autora de la columna semanal “El cuerpo nuestro de cada día” en la agencia Cimacnoticias (cimacnoticias.com) y la sección de Cultura en el periódico El Financiero. Es autora del libro ¿Adónde Desea Hablar?, reportaje novelado sobre las operadoras de Telmex. Desde 1976 ha ejercido el periodismo desde las páginas culturales de El Universal y El Financiero y la revista Mujer Casos de la Vida Real (editada por Silvia Pinal); reportera de las revistas para mujeres Activa (Grupo Intermex) y de sexualidad Sólo Contigo (Grupo Novedades) y enlace de Comunicación e Información de la Mujer (CIMAC) con la asociación civil Sin Fronteras en un proyecto de trata y migración. Obtuvo Mención Honorífica en el Premio Rosario Castellanos con un reportaje sobre la prevención del VIH-Sida en la zona roja de Ciudad Juárez.
  • Grisbel Medina Rodríguez. Es francomacorisana de nacimiento y residente en Santiago desde los 14 años. Egresada de Comunicación Social de la Universidad Autónoma de Santo Domingo. Actualmente cursa la Maestría en Gerencia de la Comunicación Corporativa en la Universidad APEC. Ha realizado módulos especializados de investigación periodística, crónica, reportaje, apreciación cinematográfica, literatura, periodismo cultural, periodismo para fuentes militares y diversos talleres de distintos renglones del arte y el espectáculo. Fue directiva nacional de la Asociación de Cronistas de Arte (ACROARTE) y representante en Santiago de la RED Dominicana de Periodistas con Perspectiva de Género. Labora desde hace 10 años en Editora Listín Diario, en cuyo diario publica la columna SONAJERO donde aborda diversas temáticas de interés social. Gano el primerlugar del V Concurso Periodístico sobre Temas de Niñez y Adolescencia en la categoría Prensa Escrita por la investigación “Ellas son las víctimas” sobre las niñas y adolescentes explotadas sexual y comercialmente en Cienfuegos, Santiago. Auspicio de UNICEF y Visión Mundial; el reconocimiento en el XVI Aniversario de la Esquina Joven del periódico Hoy en Santo Domingo “por ser joven meritoria de nuestro país. Por su entrega y dedicación en el renglón medios de comunicación”, y el tercer lugar de Premios FUNGLODE 2008 por el reportaje “La violencia doméstica no tiene clase social”, publicado en Listín Diario.
Fecha y horario:
  • Martes 19 de enero de 2010. De 8:30 AM a 4:30 AM

Perfil para la participación:

  • Profesionales y técnicos del periodismo, así como estudiantes de periodismo y relaciones públicas, principalmente que trabajen para algún medio con difusión masiva. También comunicadores quegerencien la información en instituciones que trabajen con sectores marginados.

Inscripciones:

  • Completa el siguiente formulario y solicita tu cupo. Vía email te estaremos informando si tu solicitud fue aceptada.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Curso de Mariana Carbajal: Género y Comunicación

F.R.
para el Diarionline (Argentina)


El mensaje de los medios se hace con una mirada androcéntrica”

CURSO. Mariana Carbajal dictará en Paraná un taller sobre periodismo de género.
El lenguaje generaliza y excluye, reduce, silencia. El uso de las palabras expresa una visión del mundo y marca las relaciones entre las personas. La periodista de Página 12 estará en nuestra ciudad el fin de semana para dar un curso sobre derechos humanos, género y sexualidad, en referencia a los medios de comunicación.

A pesar de que un grupo de personas esté integrado por mujeres y varones, decimos “ellos” y no “ellas”. Se habla en masculino aunque la mayoría sean mujeres. Es que por norma general, avalada por la Academia de la Lengua Española y, seguramente siglos y siglos de culturas y valores, se usa un sólo género, el masculino, para referirse a ambos. A esa norma la justifican con el principio de economía lingüística, es decir usar menos palabras para decir algo.Pero, con esas prácticas se ha logrado invisibilizar a una gran parte de la población. Por ejemplo, cuando se habla de las personas que habitan nuestro país decimos: “Los argentinos somos...”, a pesar de que la mayoría de la población son mujeres.

“La Real Academia Española plantea las generalizaciones en masculino y lo que ha hecho eso es invisibilizar la presencia de las mujeres”, advirtió la periodista Mariana Carbajal, quien estará este fin de semana en Paraná para dictar un taller sobre periodismo de género destinado no sólo a comunicadores sociales sino también a todo tipo de persona interesada en el tema.Según esta especialista, es posible hacer uso de un lenguaje no sexista sin “que sea una cuestión engorrosa” y a través de algunas estrategias “dar una visibilidad a las mujeres”.

IDEA. Con respecto al taller, Carbajal indicó que el objetivo es realizar una introducción a lo que se entiende como perspectiva de periodismo de género, a través de una mirada de los contenidos de los medios de comunicación y el uso que hacen del lenguaje.

“En general, los mensajes de los medios están hechos con una mirada androcéntrica, ya que en su gran mayoría los medios de comunicación están conducidos por varones”, hizo notar, aunque aclaró que en no pocos casos las mujeres apelan a la misma mirada.

“A veces, las periodistas entrevistamos a una mujer que ocupa un cargo público, por ejemplo, y le preguntamos cómo se las arregla con la casa y los hijos, algo que jamás le preguntaríamos a un varón”, subrayó.

En ese taller se analizará como se construye la noticia, sobre todo referidas a ciertas cuestiones como la violencia machista, el aborto o la salud reproductiva.

TEMAS. Con respecto al tema del aborto, la periodista de Página 12 aprovechará esta oportunidad para presentar su libro El aborto en debate. Aportes para una discusión pendiente.

—Con respecto al aborto, ¿es más pernicioso un mal tratamiento del tema o el silencio?

—Es importante que los medios de comunicación empecemos a tomar este tema. El libro que voy a presentar el viernes en Paraná tiene que ver con el recorrido que esa cuestión ha tenido en la historia. Mi objetivo fue visibilizar ese tema que está tan acallado en los medios, aunque en los últimos tiempos ha ingresado más que antes. Cuál es la óptica con la que se encara ese tema, es el otro punto. El problema del aborto es de salud pública, de derechos humanos. Los abortos inseguros son la principal causa de mortalidad materna en la Argentina, desde hace más de 20 años. Las mujeres que mueren son las mujeres pobres, las que no son escuchadas, son las que no tienen el dinero que tienen los sectores medios que también abortan pero recurren a una clínica, son abortos clandestinos pobres. Las que ponen en riesgo su vida y su cuerpo son las de sectores más vulnerables.

—¿Hay una manera de usar el lenguaje sin caer en posturas sexistas?

—Yo integro una red para un periodismo no sexista y en ese ámbito se elaboró un decálogo para el tratamiento de las noticias, sugerencias de cómo elaborar el tema. Por ejemplo, si nos fijamos en la indumentaria de una mujer también lo hagamos en la de los varones. Si criticamos a una mujer por sus gastos en ropa, igualmente lo hagamos con un varón. El punto es hacer un tratamiento igualitario.

—El problema no es sólo de los medios de comunicación...

—En el Congreso de la Nación se acaba de aprobar un reglamento acordado por las dos cámaras para que en los proyectos y en todos los documentos que se producen en ese ámbito estén escritos con un lenguaje no sexista. Hay diferentes estrategias para ello, aunque a veces resulte un poco engorroso pero no es tan difícil. Por ejemplo, si se habla de los trabajadores se puede decir “personas que trabajan”. Es volver a aprender la forma de hablar y de escribir.

—¿Primero tiene que cambiar la sociedad y después el lenguaje o es al revés?

—Los medios forman opinión y reafirman el sentido común, pero también pueden modificar la forma en que la sociedad interpreta al mundo. Tienen un rol importante en generar agenda de temas, puntos de vista, con lo cual son realmente importantes si queremos trabajar por una sociedad más democrática.

Mariana Carbajal dictará un taller de capacitación en derechos humanos, género y sexualidad el viernes 16, a las 16; y el sábado 17, a las 8, en el Centro Cultural La Hendija (Gualeguaychú 171).

divendres, 17 d’octubre del 2008

Article de Julia López: Conclusiones de los primeros talleres de género en Cataluña

por Julia López para RIPCVG
http://redintperiodistasconvisiondegenero.blogspot.com/2008/10/conclusiones-de-los-primeros-talleres.html
Barcelona, 17 de octubre 08

Los talleres de genero y comunicación se clausuraron el lunes 13 de octubre, por noche, con una mesa redonda con Sara Lovera, Mirta Calderón, Soledad Jarquín i Ángela Castellanos: las cuatro prestigiosas periodistas de Amèrica Latina, formaron parte del profesorado de estos primeros talleres.

En el Centro de Cultura de Mujeres Francesca Bonnemaison, las profesoras valoraron los talleres, explicaron su trayectoria y comentaron sobre la mesa redonda de clausura de los talleres que tuvo lugar el sábado 11 en el Colegio de Periodistas, y en que se les pregunto. "Porqué los medios seguían reproduciendo los modelos patriarcales", a un amplio grupo de directivos y alguna directiva de medios (La Vanguardia, El Periódico, Avui, El Punt, Regió 7, Com Radio, Catalunya Radio y TV3 entre otros). Una mesa redonda, en que como se explica más abajo se llego a interesantes conclusiones. (Para +info sobre esta mesa redonda: consultar 39 y mas )

Convocados por la Xarxa Internacional de Periodistes i Comunicadores (XIDPIC-CAT) y por el Instituto Catalán de las mujeres (ICD), a estos talleres realizados simultáneamente entre el 6 i el 10 de octubre en las Delegaciones Territoriales del Colegio de Periodistas de Cataluña (en Barcelona, Lérida, Gerona y Tarragona, se apuntaron unas 60 periodistas de medios y responsables de comunicación de asociaciones, ONG, y gabinetes de prensa de instituciones públicas.

Directivos de los medios de comunicación de Cataluña reconocen la necesidad de cambiar su óptica patriarcal

En la mesa redonda con subdirectores y cargos directivos de medios se llego al compromiso de que el grupo coordinador de la red elaboraría una agenda temática para los medios destacando tres fechas del año para servir de guía de publicación en sus medios:
. 8 de marzo: vida laboral, conciliación del trabajo, el ocio y la familia, etc.
. 28 de mayo. Declaración de los Derechos Humanos. Derechos sexuales y derechos reproductivos. Derecho al aborto libre y gratuito, etc...
. 25 de noviembre "Dia internacional contra la Violencia de género: Educación en la "no violencia" a través de nuevos modelos de comunicación, y otros temas relacionados. (+info a Món comunicacio/xarxa) // http://www.moncomunicacio.com/xarxa/atallersgenere.htm

Además se pidió que:

- Que se apliquen las diversas leyes y recomendaciones sobre los derechos de las mujeres en los medios de comunicación, en primer lugar la ley de los Derechos de las mujeres por erradicación de la violencia machista ( 5/2008), la Ley de Igualdad del Estado español; la Convención del capítulo J de la Plataforma de Acción de Beijing que reitera la necesidad de suprimir el uso de las imágenes estereotipadas y que pide que se promueva el acceso a los puestos de responsabilidad y una mayor presencia de las mujeres en los consejos de redacción y en los medios (a nivel internacional).

- Que los medios reconozcan los derechos de las mujeres y reflejen sus realidades, sus expectativas y su trabajo personal y comunitario: Una compañera comento que " Si no salimos en las noticias, no se donde vamos a salir, y seguiremos siendo invisibles" - Que se eliminen las imágenes estereotipadas, las informaciones y el lenguaje sexista de los contenidos. Si se tiene que recurrir a algún tipo de imágenes que advierta que son discriminatorias, y que pueden fomentar la violencia contra las mujeres.

- Que estas propuestas se recojan en los códigos éticos y en los manuales de estilo de los medios, y que la perspectiva de género esté presente en las agendas periodísticas.

Son necesarios más talleres de género para periodistas

En la mesa redonda del lunes 13, las profesoras de los talleres respondieron muy claramente a las preguntas planteadas desde la mesa por la moderadora, Julia López y a las planteadas por las asistentes al acto.

Todas estuvieron de acuerdo que los talleres habían sido un buen comienzo, pero que eran necesarios muchos más talleres, porque "los periodistas" no salen formados con perspectiva de genero y ya sabemos que un cuerpo de mujer no garantiza una mirada feminista: Sara Lovera (Fundadora de CIMAC, SEMlac México, Agencia Detrás de la Noticia, Antena Radio, Canal 21 y Canal de Ciudad de México) comentó que las mujeres periodistas de Cataluña han hecho un proceso a partir de varios sucesos mundiales, trascendiendo a su propia realidad. La organización gremial, en cambio, ha quedado congelada en el pasado. Insistió en que hay que lograr traducir todos los avances que se han hecho para que sean reproducidos por los medios. Para ello hay que trabajar con los medios «comunes y corrientes», periódicos gratuitos, blogs... Hay que trabajar «puerta a puerta», desde la base, desde ras de tierra. Hay que usar todos los medios posibles, y usarlos para que todas las mujeres se enteren de sus derechos. Según Lovera, hay que seguir hablando con los directivos de medios, mandarles notas informativas, insistir en la publicación de noticias que interesen a las mujeres. No cansarse, nunca y juntar esfuerzos. Se necesitan buenas periodistas, buenas investigadoras que sepan contar las historias de las mujeres. No es tanto el lenguaje sino el sentido que se da a lo que se cuenta.

Mirta Calderón (SEMlac Cuba y Santo Domingo) percibió, en las asistentes a los talleres, que hay un conocimiento intuitivo para trabajar con visión de género. Al mismo tiempo entendieron la fuerza de las Redes y quieren adherirse a ellas. En los ejercicios de análisis de contenido vieron cuánto falta por hacer y asumieron que hay un largo camino por recorrer.

Ángela Castellanos (SEMlac Colombia) ha visto claramente que hay una coyuntura histórica en España que no se puede desaprovechar. El interés de las periodistas, comunicadoras y personas que trabajan en comunicación en las administraciones públicas para conocer lo que se ha hecho en equidad de género es impresionante. Quedó sorprendida por la asistencia en un sábado por la mañana, de los directivos convocados de la prensa generalista a la clausura de los Talleres y por su comprensión. Hay que seguir trabajando desde la perspectiva de género irradiando hacia nuestr@s colegas esta nueva visión para enfocar los temas. (+info ene Blog de la Xarxa)

Titulares a la clausura

Se pidió a las periodistas y comunicadoras asistentes a la mesa redonda que dieran titulares al acto de clausura de los Talleres, del sábado anterior y dieron los siguientes: ' Palabra de mujer: ellas son noticia' y ' Proponen incluir en la agenda la perspectiva de género' de Soledad Jarquin* y 'Editores sorprendidos: las mujeres existen y son noticia'de Sara Lovera

diumenge, 12 d’octubre del 2008

C rònica de Lídia V ilalta: Acte de Cloenda dels Primers Tallers de Gènere y Comunicació de Catalunya

DIRECTIUS DELS MITJANS DE CATALUNYA RECONEIXEN LA NECESSITAT DE CANVIAR LA SEVA ÒPTICA PATRIARCAL

Crònica de l’Acte de Cloenda dels Primers Tallers de Gènere y Comunicació de Catalunya: Debat per a un periodisme no masclista.

per Lídia Vilalta, 12/10/08, Barcelona.

XIDPIC.CAT-XIPAVG

El dissabte 11 es van cloure al Col·legi de Periodistes els Primers Tallers de GÈNERE i COMUNICACIÓ que s'han dut a terme a Catalunya, simultàniament a totes les demarcacions territorials, durant tota una setmana. Tallers als quals van assistir-hi una seixantena de periodistes, comunicadores i comunicadors de mitjans, organitzacions socials i institucions públiques.

L'acte de cloenda “ Per què els mitjans continuen reproduint models patriarcals” va consistir en dues Taules rodones entre periodistes i comunicadores d'ONG amb les sots-direccions dels mitjans de comunicació del nostre país (premsa, ràdio i TV) sobre la necessitat de canvi de model comunicatiu que proposem les integrants de la Xarxa Internacional d'arreu del món.

La primera taula, moderada per Montserrat Minobis, presidenta de la XIDPIC-Cat, la va encetar la professora Sara Lovera, argumentant que "les dones estem contribuint al desenvolupament del món i també patim les seves desgràcies i que per tant, s'ha d'informar d’allò que ens passa al 52% de la humanitat". Lovera, que ha estat co-responsable pedagògica d'aquests tallers, va llegir les propostes que es van anar teixint en el transcurs dels tallers per part de les alumnes i professores i que ella va resumir a la taula en una única demanda en veu alta: "eliminar els continguts sexistes i discriminatoris, que és allò que fomenta el que ens fa mes por: la violència".

Marta Selva, presidenta de l'ICD, va ser la següent en intervenir i va insistir que els canvis no només poden ser via decrets i lleis, sinó que "s'ha de treballar per un canvi de paradigma i aconseguir una vida sostenible entre homes i dones. El repte no està només a l'escola sinó al conjunt de la comunitat educativa" de la qual la premsa n'és un dels més importants integrants.

La llengua per ella mateixa no és sexista ni androcèntrica, va continuar Selva, sinó és l'ús que d'ella se'n fa. "Ens hem de resintonitzar perquè no acabem d'expressar-nos bé, però sabem el que és urgent i el que és necessari". Per tant, hem de donar pas a aquests "canvis amb eines noves per gestionar la necessària transformació perquè ens farà ser una societat més rica”.

La consellera del CAC i tercera invitada a la taula de presentació, Dolors Comas d'Argemir, va haver de marxar poc abans de començar l'acte, por una emergència familiar.

Abans de donar pas al segon debat, moderat per Enric Frigola, qui també va donar la benvinguda es va presentar el blog dels tallers que: http://tgenereicomunicacio.blogspot.com

Frigola va llençar a la taula una pregunta sobre el temari del programa dels Tallers: les noticies tenen sexe?.

Va començar la ronda Elisa Omedes, la coordinadora del que serà el llibre d'estil de Catalunya Ràdio. Ella va respondre a la qüestió que convocava a les i els participants: "els mitjans reproduïm els models patriarcals pel mateix que ho fan les escoles i la societat; perquè no sabem assumir la diversitat o per una situació acomodatícia". I es va fer més preguntes: per què la reducció d'hores per la conciliació ha de ser només per a les dones?; Omedes va expressar que no es plantegen massa temes de gènere a les redaccions perquè encara cau malament el feminisme.

El president executiu de Regió7, Gonçal Mazcuñan, va llegir un text de la periodista Susanna Paz i Valenciano del seu diari sobre 'Les nenes i el futbol', per demostrar que la infantesa i les noves generacions ja comencen a veure que a les dones se les exclou d'algunes imatges i se les invisibilitza en algunes activitats esportives. Les dones continuen tenint cura de la família va indicar Mazcuñan, encara que sigui a través de les iaies que atenen als nets mentre les mares treballen.

El director adjunt del diari Avui, Toni Cruanyes va fer esment entre d'altres punts al canvi generacional a les redaccions que ja inclou més presència de dones a seccions poc comuns fins ara com Economia, Política i Esports, però va alertar de la misogínia que continua havent-hi a les reunions de redacció on no hi ha dones. Però va indicar que s'han de demanar també més salaris per a elles, recordar que les lesbianes estan mes discriminades que els homosexuals, que s’haurien d’eliminar els anuncis de prostitució... Cruanyes va admetre que "encara es reprodueixen esquemes antics i que a Internet el pseudònim ho facilita". Va alertar també que "a les tertúlies, sota el prisma de la pluralitat, es dóna espai a veus racistes, homòfobes i classistes".

Miquel Molina, sots director de La Vanguardia, va agrair la invitació perquè això els permetria posar-se davant del seu propi mirall. Va ser primer pessimista, en indicar que "la lògica de funcionament té criteris patriarcals; que l'insult és nombrós a Internet i que les actituds i tendències són xenòfobes i misògines. Les dones arriben al poder en comptagotes i acaben 'contaminades' per l'entorn al qual elles s’incorporen amb el mateix llenguatge", va afegir. Perquè la seva arribada provoca 'posicions d'autodefensa' dels privilegis adquirits pels altres i aquests tenen por que es generi el debat. El missatge positiu que Molina va donar va ser agrair que se celebressin els tallers, perquè algú s'ha de seure a pensar com fer-ho i mentre les coses no canviïn, les accions positives estan bé. I va acabar recordant que els mitjans van ser els primers a plantejar-se el tractament de la violència de gènere.

El sots director i responsable del llibre d'estil de El Periódico, Joan Busquet, va explicar com ell entenia els termes sexe i gènere i va dir que "la utilització del masculí genèric no és el resultat del masclisme, sinó la desaparició del gènere neutre del llatí en el castellà i català". En la seva opinió, "l'excessiva utilització de dobles paraules, atempta contra l'economia lingüística. I no és amb martingales i artilugis lingüístics que eliminarem el masclisme", va afirmar. Busquet va recordar que els periodistes ens hem proveït de llibres d'estil i codis deontològics i que hi ha altres col·lectius que són més masclistes. El sexisme cau en els humans i no en el llenguatge, va acabar. Les seves afirmacions, però, no van tenir massa consens a la sala.

Ferran Espada, Director Adjunt de l'edició de Barcelona de El Punt, va afirmar que "la presència de la dona per ella sola, no és suficient per garantir que es canviï el model". I l'exemple el va posar en la pel·lícula nord-americana “ La tinent O'Neal”. Quant al llenguatge, afegí, també hem d'anar amb molta cura. Però el fonamental és que "formem part d'un model social determinat i és aquest model social el que hem de canviar". "Com volem que els nens no siguin violents, si som el país de la Unió Europea que venem més armes a règims de dubtosa qualificació democràtica"? S'està caient el sistema i no ens qüestionem les desigualtats que gènere?, continuà. "Si no hi ha un canvi profund del model els mitjans no canviaran. La introducció d'aquesta visió de gènere en la comunicació ha d'estar combinada amb els canvis de model de societat. " Però va concloure Espada, cal introduir l'Agenda amb Visió de Gènere als mitjans, així com a les Polítiques Públiques.

Va tancar la ronda de la taula Esther Fernández, Cap d'anàlisi de públic i incidència social de TV3, que va valorar molt positivament els canvis que estan introduint les dues dones de la direcció. "Els models patriarcals els reproduïm perquè existeixen. I les capes que queden són les més profundes i resistents", comença. Hi ha dinàmiques noves a la nostra casa, però encara hi ha sectors 'feminitzats' , àmbits d'exclusió i zones fosques. Per exemple, va dir Fernández, "la crisi és un relat masculinitzat' , com ho és el del mercat del petroli, la seguretat aèria i el codi penal". 'Tenim molts problemes per aconseguir expertes, continuà. Un alt índex de dones declina anar als programes; no els interessa la notorietat; no els va bé l'horari; no estan prou segures en el tema... I no sabem si són massa responsables o és per la hipercàrrega. A TV3 una de cada quatre persones expertes són dones, però costa pujar aquests nivells.

Pel que fa a la dinàmica de les redaccions, afegí, "la pobresa i la immigració, per exemple, és més important que el gènere.... aquestes pesades, pensa encara la gent", indicava Fernández. Els antídots, però, són fer periodisme de bona qualitat i això es pot fer als informatius. Però no a les "tele-escombraries". Fernández va acabar dient que els canvis a TV3 portaran un nou llibre d'estil i també més canvis a la secció d’esports.

Des de la Fila 0, la primera de les professores, en intervenir va ser la periodista caribenya Mirta Calderón, que manifestà que, al seu parer, el que havia sentit li feia pensar que 'anem be'. "Es tracta de veure l'equitat de gènere que existeix perquè és part de la democràcia. Les noticies, va insistir, tenen sexe i gènere i també el tenen en el seu tractament. I si s'omet, afegí, es discrimina. Per tant, les paraules sempre ens donen la mesura.

La colombiana Ángela Castellanos va explicar que si un extraterrestre vingués a la terra, el que veuria a través dels mitjans de comunicació seria un món d'homes al poder, amb poques dones al voltant, perquè les dones les trobaria al món de la faràndula: només són estrelles i figurants. Els medis reflecteixen i 'miren' la realitat amb el model patriarcal. Falta augmentar el número de dones però, sobretot, falta 'la consciència de gènere'.

La mexicana Sara Lovera els hi va preguntar si comprarien noticies a una agència AFP amb visió de gènere. Perquè "el gènere no vol dir parlar de dones. Nosaltres hem entrat a l'espai públic, però els homes no ho han fet al domèstic”.

La també mexicana Soledad Jarquín va reivindicar que sí que volen estar en l'espai públic; li va agradar molt sentir que es compren el paper fonamental que tenen els mitjans de comunicació i es va felicitar perquè s'entén aquesta transcendència i la necessitat de canviar les coses. I aquí és on va insistir que el llenguatge és una part fonamental per assolir aquests canvis.

Cristina Fraga, representant d’Ameco, l'única Agència de Gènere a l'estat espanyol, va agrair 'l'assertivitat de la taula a la qual va titllar de 'talante Zapatero'. Però afirmà que per aconseguir la igualtat s'ha d'arribar primer als llocs. Va parlar dels 'condicionants insuportables' que pateixen les dones per tenir llocs de poder i va posar com a exemple el nombre de fills que tenien els homes ministres (25 en total) i les dones ministres (no arribava a 5) del primer govern paritari de l’Estat Espanyol. Fraga va qualificar d'insofrible els 'los-las' per substituir el genèric masculí plural, però va afegir que el llenguatge implica el comportament. Per a ella s'han d'utilitzar els manuals sobre el llenguatge i evitar el sexisme.

La periodista Carme Freixa va qualificar la totalitat de la taula com un ventall que anava “des del ‘Cromanyó’ fins al cinisme post–modern”. Va indicar que a algunes expertes no se les convida per ‘por al que podrien dir’.

Maricel Chavarría de La Vanguardia, va considerar que era urgent que Busquet anés als tallers de gènere perquè el masculí genèric no és economia del llenguatge, sinó que és una pràctica discriminatòria. Es tracta de la igualtat. “No sé si hi ha cinisme” – afegí- “però no hi ha reflexió”. I acabà indicant que estem en un moment frontissa que ho hem d'aprofitar per no tornar enrera.

Ferran Espada en una segona ronda va afegir que la visió de gènere s'ha d'incloure en les agendes; Joan Busquet va tornar a insistir que el llenguatge no és discriminatori sinó que és l'evolució de la pròpia llengua; Mirta Calderón reiterà que el llenguatge és un ens viu i aflora quan els humans el reclamen. La paraula “la generala” no existia, va explicar, fins que una dona va arribar a aquest grau dins l’estament militar. I la notícia és més noticia quan té tots els angles. Perquè si no reflexa el del 52% no és total. Per això té sentit i és necessària la transversalitat en la comunicació.

La XIDPIC.CAT (Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) i l'ICD (Institut Català de les Dones), han impulsat aquests tallers amb la col·laboració i el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya i les seves Delegacions, el Centre Internacional de Premsa de Barcelona i les agències de notícies i organitzacions de gènere i comunicació: ADPC (Catalunya), AMECO (Estat espanyol), ARTEMISA (Argentina), CIMAC (Amèrica Llatina) i SEMLac ( Amèrica Llatina i Carib).

Els tallers han estat impartits per les periodistes i professores: Marta Corcoy de l'ADPC (Catalunya), Cristina Fraga d'AMECO (Estat espanyol), Soledad Jarquín i Sara Lovera de CIMAC (Mèxic, Centre Amèrica i Amèrica Llatina) i Ángela Castellanos i Mirta Rodríguez Calderón de SEMLac ( d'Amèrica Llatina i el Carib).

Comissió Organitzadora dels Primers Tallers de Gènere i Comunicació:

Lina Barber, Tona Gusi, Montse Minobis i Lídia Vilalta.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Nota de Premsa Convocatòria: ACTE DE CLOENDA DELS PRIMERS TALLERS DE GÈNERE i COMUNICACIÓ DE CATALUNYA

NOTA DE PREMSA

ACTE DE CLOENDA DELS PRIMERS TALLERS DE GÈNERE i COMUNICACIÓ

11 d’octubre de 2008 a les 12h a la Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10, entresol)

La XIDPIC.CAT (Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) i l' Institut Català de les Dones us conviden

el dissabte,11 d'octubre a les 12 hores

a la Sala d'Actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya per participar en els debats de l'Acte de Cloenda:

Per què els mitjans continuen reproduint models patriarcals?

. Dóna la benvinguda el Sr. Josep Carles Rius, Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

. Modera les taules la Sra. Montserrat Minobis, Presidenta de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya.

Taula de Presentació. Intervencions: Sra. Sara Lovera, fundadora de CIMAC i corresponsal de SEMLac, Mèxic; Sra. Dolors Comas d’ Argemir, consellera del CAC, Comissió d’Operadors i de Gènere; Sra. Marta Selva, Presidenta de l’Institut Català de les Dones.

Taula de Debat: Sr. Miquel Molina Sots-director de La Vanguardia; Sr. Joan Busquet, Sots-director de El Periódico de Catalunya; Sr.Toni Cruanyes, director adjunt de l’Avui; Sr.Ferran Espada, director adjunt d’El Punt; Sr. Gonçal Mazcuñan, president executiu de Regió7; i Sra. Esther Fernández, Cap d’anàlisi de públic i incidència social de TV3.

Entre els periodistes assistents a la Fila 0: Àngela Castellanos (SEMLac Colòmbia); Soledad Jarquín (CIMAC Oaxaca); Mirta R. Calderón (SEMlac Cuba i Santo Domingo); Cristina Fraga ( AMECO Estat espanyol); Marta Corcoy (ADPC Catalunya); Siscu Baiges (Director TotsXTots, Com-Ràdio); Maricel Chavarria (La Vanguardia)...

...En el nou marc cap a la igualtat entre dones i homes es posa de manifest que el tractament de la informació en els mitjans de comunicació encara respon a un model relacional d'homes i dones desfasat del nostre temps.

Els Primers Tallers de Gènere i Comunicació de Catalunya han tractat sobre com elaborar les notícies des d'una visió de gènere, la utilització del llenguatge des de la diferència de sexe i com poder incidir en l'agenda informativa exercint un periodisme transversal més d'acord amb els actuals models de dones i homes, unitats familiars i diversitat social en general. ...

La XIDPIC.CAT i l’ ICD, han impulsat aquests tallers amb la col·laboració i el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya i les seves Delegacions, el Centre Internacional de Premsa de Barcelona i les agències de notícies i organitzacions de gènere i comunicació: ADPC (Catalunya), AMECO (Estat espanyol), ARTEMISA (Argentina), CIMAC (Amèrica Llatina) i SEMLac ( Amèrica Llatina i Carib).

divendres, 3 d’octubre del 2008

Material de Marta Corcoy: Polítiques de Gènere; Periodisme no sexista

Apunts sobre la incorporació de les dones a la vida política i social

Presència i permanència de les dones als òrgans de representació política

Les polítiques de gènere

Representació de les accions de les dones a través dels mitjans de comunicació: de qui parlen les notícies

Eines i manuals per un periodisme no sexista

Taller pràctic. Un altre periodisme és possible



per l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya
Marta Corcoy
http://www.adpc.cat/

Una mirada històrica

El sistema de govern democràtic actual, de caràcter representatiu i escollit periòdicament amb el vot dels ciutadans i les ciutadanes, històricament és el fruit d’una lenta i difícil lluita pel reconeixement dels drets ciutadans de tota la població.
La declaració dels drets de l’home i del ciutadà, feta al segle XVIII durant la Revolució francesa, va ser una declaració de principis sobre la igualtat política que prescindia de les dones, marcada per les idees del patriarcat, amb l’argument que la naturalesa de les dones és diferent a la dels homes. Aquest fet va fer sorgir veus, d’homes i de dones, a favor d’atorgar els mateixos drets i llibertats als dos sexes. Cal citar, Condorcet, Mary Wollstonescraft, Olimpia de Gouges,... entre les persones pioneres en la defensa d’aquesta igualtat.

Països com els Estats Units que, al segle XIX, van començar a incorporar les idees de llibertat, de representació política i d’elecció democràtica, van mantenir durant anys la separació entre sexes, no deixant a les dones participar a la vida política.

La lluita per a la participació i la representació política no va ser una lluita aïllada de les altres discriminacions i problemes socials sinó que anava lligada a les reivindicacions d’educació i formació professional, de demanda d’oportunitats de treball i de canvi de les lleis civils i matrimonials. La vinculació de les dones amb una sèrie de moviments de reforma social a finals del segle XIX, tals com la lluita per l’abolició de l’esclavitud, va ser la plataforma per a l’acció política i pública d’unes dones que van prendre consciència de la desigualtat social en la que estaven i van començar a lluitar pel dret de propietat i de vot.
El conegut com moviment sufragista, per aconseguir el dret a vot, que sorgeix a Estats Units i Anglaterra a finals del segle XIX, es va anar estenent, a principis del segle XX, per tots els països europeus.

Les dones franceses, per exemple, van haver de que demostrar la seva vàlua durant la II Guerra Mundial, aconseguint el dret a vot l’any 1945. Els països nòrdics van atorgar el dret de vot universal a les dones entre els anys 1906 i 1917. A la resta aquest dret no es va donar fins acabada la segona Guerra Mundial. Al Regne Unit, bressol del sufragisme, les dones majors de 30 anys van poder votar l’any 1918 però fins el 1928 aquest dret no va ser universal, és a dir en igualtat de condicions amb els homes.

Al nostre país són conegudes les apassionades intervencions de les diputades Clara Campoamor i Victòria Kent, a les Corts Espanyoles, la primera en defensa del dret de vot a les dones i la segona en contra. El dret a vot es va aconseguir durant la II República, l’any 1931, però malauradament la Guerra Civil i després la dictadura el van deixar sense efecte, fins la recuperació de la democràcia a l’any 1977
La consecució del vot, objectiu bàsic en democràcia, no garanteix, però la desaparició de les discriminacions socials, laborals ni un tractament igualitari i plural. Durant el segle XX i també en el XXI a la majoria de països de tradició democràtica, es mantenen encara índexs molt desiguals entre homes i dones pel que fa a l’educació, la participació social, laboral, política, la representació als mitjans de comunicació...

A la següent taula veiem l’any en què, en una mostra de països, les dones i els homes van iniciar el procés cap al dret universal al vot:

País Dret masculí al vot Vot de les dones en igualtat amb els homes
Nova Zelanda 1879 1893
Austràlia 1901 1902
Finlàndia 1906 1906
Noruega 1898 1915
Alemanya 1867 1918
Holanda 1917 1919
EE UU 1870 1920
Suècia 1909 1921
Regne Unit 1918 1928
Espanya 1869 1931
Brasil 1889 1932
Turquia 1924 1934
Filipines 1936 1937
França 1848 1945
Itàlia 1919 1946
Japó 1925 1946
Veneçuela 1946 1947
Argentina 1912 1947
Canadà 1918 1948
Bèlgica 1920 1948
Índia 1950 1950
Mèxic 1909 1953
Colòmbia 1936 1954
Suïssa 1848 1971
Font: elaboració pròpia
Segona onada del feminisme a Europa: cap a la incorporació de les dones a la política i a la societat

El final de la II Guerra Mundial, els anys 50, representà l'inici d’una nova època, amb un augment significatiu de països amb governs democràtics i un gran desenvolupament econòmic. Al revés del que succeïa al nostre país que vivia en plena dictadura franquista.

El llibre de Simone de Beauvoir El segon sexe, any 1949 i el de Betty Friedan La mística de la feminitat el 1963 posen de relleu la situació d’inferioritat social i política en què estan les dones als països més avançats i ofereixen una nova visió d’aquells aspectes de la vida social que les oprimeixen: la religió, la política, la vida familiar...

L’expansió dels moviments feministes és molt potent als anys 70 i la ONU declara l’any 1975 com l’any Internacional de la Dona.

La Primera Conferencia Mundial de les Dones celebrada a Mèxic el 1975, el Decenni de la Dona 1975-1985, que va conduir a la Conferència de Nairobi el 1985 i es va continuar amb la Reunió Internacional de Dones a Pequín (Xina) el 1995 així com amb la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW) -ratificada per 174 països menys els Estats Units que la va signar el 1980, però no l’han ratificat-, han estat fites històriques internacionals que han donat una forta empenta a les lluites de les dones.

A Catalunya la celebració de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, el maig de 1976, van representar un moment històric important de sortida a la llum de molts aspectes reivindicats llargament pels grups de dones i pel moviment veïnal - les conegudes vocalies de dones- que en aquests 30 anys han tingut diferents maneres i oportunitats d’incidir socialment.
L’any 1978, s’aprova la Constitución Española que en el seu article 14 recull el principi d’igualtat que prescriu, entre d’altres, la no discriminació per raó de sexe.
L’any 1983 es crea L’Instituto de la Mujer i el 1989, l’Institut Català de la dona, que l’any 2005 passa a de nominar-se Institut Català de les Dones.
L’any 2004 entra en vigor, a nivell estatal la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere i aquest any 2008 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei del Dret de les Dones a eradicar la Violència Masclista
Març 2007. Ley Orgànica para la Igualdad efectiva de Mujeres y Hombres
Les dones a la política; el dret a ser candidates i com es fa realitat aquest dret

Un aspecte important és quan les dones obtenen el dret a ser elegides. En la majoria de casos es dóna en dates posteriors a la consecució del dret universal al vot. La manera com es fa possible aquest dret, és a dir, quan i com les dones s’incorporen activament a la política i es postulen per a ser escollides candidates, és un aspecte encara no resolt, que motiva accions, polèmiques i discussions.

Malgrat les campanyes feministes i els grans debats polítics, la majoria de països no han establert mecanismes institucionals específics que garanteixin la presència de dones a les diferents administracions de forma paritària.

A partir dels anys 80 es comencen a elaborar, generalment a proposta de les dones que pertanyen als partits polítics, accions positives i propostes de reformes legislatives que ajuden a superar la poca presència de dones als diferents òrgans polítics representatius.

Molts són els estudis i les recerques que alerten de la poca presència de dones als òrgans de representació política i també sobre quines responsabilitats exerceixen. Aquesta desproporció tan gran genera debats sobre com avançar cap a la paritat. La conclusió és clara: no es tracta de cap discriminació legal sinó social i patriarcal, per tant, afecta de ple el tipus de societat en què vivim.

Accions Positives a diversos països europeus

Alguns partits polítics han adoptat, en els últims vint anys sistemes de quotes o percentatges com a forma d’obligar-se internament a afavorir la participació política de les dones. Aquests sistemes, anomenats accions positives, ajuden a superar comportaments del passat i a contrarestar les dificultats que les dones tenen per incorporar-se a la política en igualtat.

A França, l’any 2000, l'Assemblea Nacional va aprovar una llei que imposava la paritat d’homes i dones a les llistes electorals, al 50%. El partit que no ho compleixi és sancionat amb multes o reducció de subvencions públiques. La llei obliga a la paritat completa, alternança d’homes i dones a les llistes electorals al Parlament europeu, a les regionals, al Senat i una paritat aproximada a les eleccions municipals i a les de l'Assemblea Nacional. Aquests canvis legals van fer necessària una reforma de la Constitució, que es va dur a terme l’any 1999.

A Dinamarca el Partit Socialista ha optat, des de principis dels anys vuitanta per un sistema de quotes de gènere, sumant-s’hi també el partit socialdemòcrata.

A Islàndia el Partit Aliança per al Poble ha adoptat un sistema d’acció positiva a favor de la presència de les dones consistent en què cada sexe no pot tenir una representació menor del 40% ni superior al 60% en tots els nivells de responsabilitats.

A Noruega el Partit laborista va implantar una mesura similar ja als inicis dels anys vuitanta.

Al Regne Unit els laboristes han incorporat als seus compromisos polítics la decisió de fomentar una major presència de dones al parlament i han aplicat en les últimes eleccions generals unes estrictes mesures per afavorir la presentació de dones a les llistes.

Finlàndia: un país pioner. L’any 1972 es va establir el Consell per a la Igualtat, format per persones representats de tots els partits polítics.
El 1987 entra en vigor la Llei sobre la Igualtat entre dones i homes que es refereix a tots els aspectes de la vida social, sense interferir en temes de vida privada, familiar, religiosa o militar. Des de llavors s’han fet diverses esmenes que la complementen com per exemple les de l’any 1995 sobre la representativitat en totes les institucions: la presencia de dones no pot baixar del 40%.

A Espanya, el PSOE, l’any 1988 va adoptar el compromís de reservar una quota del 25 % dels seus càrrecs de representació, i l’any 1982 ja havia aprovat la quota del 12%. Actualment tenen el compromís que cap dels dos sexes no superi mai el 60% ni baixi del 40%. Altres partits polítics han elaborat amb posterioritat documents i propostes en aquesta direcció.
El 15 de març de 2007 es va aprovar la Ley Orgànica para la Igualdad efectiva de Mujeres y Hombres, d’aplicació per a tot l’Estat Espanyol.

La major presència de dones als òrgans de representació política a determinats països europeus es deu, en gran mesura, a la implantació de quotes femenines a les llistes dels partits polítics. Queda pendent de resoldre les responsabilitats que exerceixen i la permanència en el càrrec.


30 anys de democràcia local a Catalunya

L’any 1979 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques als Ajuntaments després de 40 anys de dictadura.
El nombre de dones electes avança lentament: a Catalunya, s’ha passat del 4% al 31% de dones regidores, i de l'1% al 12,7% d’alcaldesses. Malgrat això Catalunya es troba actualment per sota de la mitjana de tot l'Estat Espanyol tant pel que fa a alcaldesses com a regidores. Per exemple Madrid té un 19,5% d’alcaldesses o Castella La Manxa un 17,5%
Per altra banda, la majoria de les 123 alcaldesses catalanes actuals ho són de municipis petits o mitjans, i només tres (L’Hospitalet, Girona i Rubí) governen en municipis superiors als 50.000 habitants.
És evident que una major presència de dones en les llistes dels partits polítics no garanteix l’accés als llocs als quals es postulen i que els consistoris dels municipis més grans són els que presenten menys grau de paritat en la seva composició. Això és el resultat d’ubicacions en les llistes electorals poc prometedores per a les dones quan major és el nombre de candidats/es presentats.
Cal concloure que ens trobem en uns valors molt baixos de participació de les dones en els governs locals catalans, per sota de la mitjana de tot l'Estat Espanyol, i en les àrees de responsabilitat, en general per sota del 25%. Aquest percentatge tan baix fa que sigui difícil apreciar o analitzar si les dones quan exerceixen responsabilitats polítiques ho fan amb un estil diferent o de moment el que moltes vegades fan és intentar que se les respecti i, per tant, s’assumeixen molts rols masculins estandarditzats.
Una recomanació europea assegura que perquè es comenci a notar la presència de les dones en qualsevol estament o lloc de responsabilitat cal que la seva representació sigui superior al 30%.


Les Polítiques de gènere

Amb la consolidació de la democràcia al nostre país, la lluita feminista es va traslladar, sobretot a partir dels anys 90, a les institucions debilitant-se així el moviment social, organitzador de les Jornades Catalanes de la Dona l’any 1976. Es van començar a crear les regidories de la dona als Ajuntaments, en paral•lel a la posada en funcionament de l’Institut Català de la Dona l’any 1989. En aquests 20 anys s’ha avançat, tant pel que fa a les accions com als recursos destinats a assolir la promoció de la dona i la seva incorporació plena a la societat.

Diverses són les estratègies que s’utilitzen per assolir aquesta promoció de les dones i la igualtat de gènere. És el que s’anomenen polítiques de gènere, és a dir un conjunt de mesures, accions, objectius, intencions... adoptades pels poders públics i destinades a la promoció de la situació de les dones i a la igualtat de gènere.

Al mateix temps, segons les diferents corrents ideològiques o estratègiques, trobem diverses definicions etimològiques.

A títol d’exemple, assenyalem les següents:
• Hem passat del concepte Dona a Dones, amb l’objectiu de contemplar la diversitat i l’heterogeneïtat del col•lectiu, mentre que la denominació en singular defineix a les dones com a idèntiques.
• Gènere. Derivat de l’anglès gender, vol significar la construcció cultural que fa la societat a partir de les diferències biològiques. Mitjançant aquesta construcció, s’adscriuen cultural i socialment aptituds, rols socials i funcions diferenciades per a homes i dones, atribuïdes segons el sexe, a banda de la diferència biològica.
• Sexisme, comunicació no sexista. S’entén per sexisme un conjunt d’idees i costums utilitzades històricament per la cultura dominant, el patriarcat, que manté les dones en situació de subordinació i inferioritat. Es manifesta en tots els àmbits de la vida i les relacions humanes i s’expressa especialment a través del llenguatge. Per tant, comunicació no sexista és aquell periodisme que no discrimina les dones i que les visibilitza.

• Polítiques d’igualtat de gènere. La igualtat de gènere es basa en la paritat (representació equilibrada entre dones i homes), en l’establiment de diàlegs i pactes, en l’equitat i la justícia per a reparar les desigualtats generades per les construccions socials dels sexes. Reconeix que dones i homes són diferents i que les diferències han de ser identificades i tractades per corregir el desequilibri existent entre els sexes. Suposa la posta en marxa de mesures dirigides a que els dos sexes assoleixin la igualtat en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats.
• Polítiques d’igualtat d’oportunitats. Representa donar les mateixes oportunitats a les dones que als homes per evitar qualsevol discriminació. Engloba altres formes d’igualtat d’oportunitats que van més enllà del concepte teòric de gènere, com ara el món del treball, diferents col•lectius, persones amb discapacitat, entre d’altres.
• Accions positives: Mesures dirigides a un grup determinat amb les quals es pretén prevenir a suprimir una discriminació o compensar desavantatges socials. (Quotes, accions que beneficien les dones...)
• Treball transversal. Integra la perspectiva de gènere a tots els àmbits d’acció política.

Què és la Transversalitat de gènere (Gender Mainstreaming)?

El Tractat d'Amsterdam de l’any 1997 va declarar la igualtat de gènere per a homes i dones com una obligació vinculant per a tots els Estats membres de la UE. A partir d’aquí la Comunitat Europea es proposa eliminar les desigualtats i promoure la igualtat entre sexes en totes les activitats, procés que s’anomena transversalitat o mainstreaming.
L’aplicació pràctica d’aquest procés la trobem en l’estratègia marc comunitària sobre la igualtat entre homes i dones 2001-2005.
Seguint aquestes directrius cada país elabora els seus Plans d'Igualtat.
Aquests plans tenen com a objectius fonamentals el desenvolupament de mètodes, eines i mesures adequades per implementar la transversalitat de gènere en tots els àmbits, a la política educativa, el mercat laboral, la investigació, el comerç, l’empresa, la participació equilibrada en la presa de decisions...

Suècia és un dels pioners en aconseguir més igualtat entre els dos gèneres, junt amb Alemanya i Àustria.

La transversalitat com a marc metodològic

Aplicar el “Gender Mainstreaming” com a metodologia de treball, representa integrar la perspectiva de gènere de forma sistemàtica a totes les polítiques generals. El Consell d’Europa defineix aquest concepte metodològic com l’organització, la millora, el desenvolupament i l’avaluació dels processos polítics, per tal que totes les persones involucrades en l’adopció de mesures polítiques incorporin la perspectiva d’igualtat de gènere en totes les polítiques, a tots els nivells i a tots els processos .
A l’Estat Espanyol l’equivalent al terme mainstreaming de gènere és l’expressió coneguda com “transversalitat”.
El gender mainstreaming com a proposta global ha suscitat algunes crítiques. La primera fa referència al fet que incorporar la perspectiva de gènere a una “corrent principal” de la política no representa posar en dubte la conveniència d’aquesta mateixa. Per altra banda, també s’apunta que aquesta voluntat inclusiva de l’anàlisi de gènere pot portar a que les necessitats de les dones perdin rellevància i o es dilueixin davant d’un pretès discurs genèric.
Per evitar alguns dels perills assenyalats, El Consell d’Europa va advertir que el mainstreaming i la política específica d’igualtat han de formar part d’una “estratègia dual” i que totes dues són necessàries per assolir la igualtat entre homes i dones. També va recomanar, per a una correcta aplicació de mainstreaming de gènere, el compliment de cinc requisits:
1.- Un canvi en el concepte d’igualtat de gènere, més ampli de l’existent.
2.- La incorporació de la perspectiva de gènere a l’agenda política dominant
3.- La participació equilibrada de les dones en institucions i en processos de presa de decisions.
4.- La prioritat atorgada a les polítiques de gènere i les que tenen una especial rellevància per a les dones.
5.- Un canvi en les cultures institucionals i organitzatives, a partir de la creació i posada en pràctica d’eines i tècniques adequades per integrar la variable de gènere en totes les polítiques, fer-ne un seguiment i avaluació, així com dotar-se d’unes estructures no tant jerarquitzades i de noves formes i models de gestió i de treball.


Accions concretes que fomenten la participació política de les dones. Mesures i estratègies per promoure la igualtat

Fent una mirada a les mesures i estratègies desenvolupades per promoure la promoció de dones a llocs de responsabilitat a la vida política, ens trobem en un ampli ventall d’accions, entre les quals hi ha les quotes, els plans d’igualtat, la creació de regidories, departaments... així com diverses accions positives i de formació.
No obstant això, aquestes polítiques a la majoria de països europeus i al nostre, per descomptat, encara són relativament recents (menys de 30 anys d’aplicació) i per tant es disposen de pocs indicadors d’avaluació. El més efectiu, de moment, és fer anàlisis comparatives entre les diferents mesures i veure els resultats més immediats.

Accions i propostes d’actuació:

• Facilitar des de tots els nivells de l’administració mesures de conciliació de la vida laboral, familiar, personal i política

• Desenvolupar campanyes informatives de sensibilització, conscienciació i formació sobre la necessitat de promoure la presència de dones a càrrecs públics.

• Formació específica a les dones per a ser líders ja sigui en l’àmbit polític com en l'econòmic, cultural o social.

• Fomentar la recerca i l’elaboració d’estudis per aprofundir en la realitat concreta, donant a conèixer casos de bones pràctiques.

• Treballar de manera transversal

• Vetllar perquè els mitjans de comunicació, en especial els locals públics, presentin la diversitat de la societat i, si cal, implementin accions positives que facilitin informar amb perspectiva de gènere, tal i com preveu la Ley Orgànica para la Igualdad efectiva de mujeres y hombres.


Conclusions:

• En poc més de 50 anys hem passat de la lluita pel dret al vot a la democràcia participativa, que camina vers la paritat
• Catalunya es troba actualment per sota de la mitjana de tot l'Estat Espanyol tant pel que fa a alcaldesses com a regidores.
• Les responsabilitats de les dones en els consistoris catalans es concentren encara en els Serveis a les persones, responsabilitats molt feminitzades i la majoria d’ajuntaments encara no disposen de regidoria de les dones ni de cap pla de treball en aquest àmbit.
• Les accions positives, ajuden a superar les dificultats que les dones tenen per incorporar-se a la política en igualtat
• Els mitjans de comunicació han de canviar les seves rutines i formes de funcionar per fer visible tota la societat i no només la classe política, social i econòmica.

Power points d' Á Castellanos, M. Corcoy, C. Fraga, S. Jarquín, S. Lovera y M. R.Calderón:Tallers de Gènere i Comunicació a SlideShare!

Les presentacions de diapositives utilitzades en els Tallers de Gènere i Comunicació estan disponibles a Internet a través del canal TallersGenereiComunicacio a SlideShare.

http://www.slideshare.net/TallersGenereiComunicacio/


A TallersGenereiComunicacio trobareu els treballs d' Angela Castellanos, Marta Corcoy, Cristina Fraga, Soledad Jarquín, Sara Lovera i Mirta Rodríguez Calderón.


Un exemple...

dijous, 2 d’octubre del 2008

Programa PRIMERS TALLERS DE GÈNERE I COMUNICACIÓ de Catalunya

Programa PRIMERS TALLERS DE GÈNERE I COMUNICACIÓ de Catalunya


Equip de professores
. • Sandra Chaher (ARTEMISA, Argentina) periodista i antropòloga. Presidenta d’Artemisa comunicación, s’ha especialitzat en projectes, docència i assessoria de gènere.
. • Marta Corcoy (ADPC, Catalunya) periodista i docent a la UAB, experta en comunicació i assessora en periodisme local. Especialista en l’aplicació d’un llenguatge igualitari a les revistes municipals.
. • Cristina Fraga (AMECO press, Estat espanyol) periodista i Presidenta d’AMECO. És guionista i directora de diversos video-reportatges, per a l’Instituto de la Mujer de Madrid.
. • Soledad Jarquín (CIMAC, Oaxaca, Mèxic) periodista. Cap de la corresponsalia de CIMAC noticias a Oaxaca. Editora de Las Caracolas (suplement del diari El Imparcial).
. • Sara Lovera (SEMlac, CIMAC, Mèxic D.F.) periodista i docent. Pionera en la formació de xarxes de dones a Mèxic i de xarxes de dones periodistes. Ha impartit més de 200 tallers a Llatino Amèrica i a l’Estat espanyol.
. • Mirta Rodríguez Calderón (SEMlac, Cuba i República Dominicana) periodista, politòloga i docent en comunicació a la Facultad Latino Americana de Ciencias Sociales de Santo Domingo.

* Totes les professores són de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.


PROGRAMA
PART TEÒRICA: 6 h
Mòdul A: 20/30 alumnes (comú a periodistes dels mitjans i comunicadores/ors)
1.Polítiques públiques de “la dona” fins arribar a les polítiques del gender mainstreaming. Breu història de la incorporació de la “discriminació positiva” (acció positiva) a l’agenda pública.
2.La manca de representació equitativa de les dones en l’agenda informativa (professional, social...) El per què de la invisibilització de les dones per part de les i els periodistes.
3.La comunicació en l’agenda del moviment de dones i el tractament que se’n fa des dels mitjans.
Mòdul B: 10/ 15 alumnes (periodistes)
1.Les noticies tenen sexe. Què prioritzen els gabinets de premsa i com és reflecteix en els mitjans de comunicació.
2.Recomanacions i bones pràctiques per a les redactores i redactors. Objectivitat / subjectivitat i perspectiva de gènere. Modificacions i canvis de sentit quan s’elabora la informació.
3.Comunicació transversal o gender mainstreaming en comunicació. Què és gènere. Com s’analitzen els mitjans. Necessitat de conèixer el transcórrer de les dones.
Mòdul C: 10/15 alumnes/os (comunicadores/ors d’associacions de dones i ONG)
1.Avantatges de la integració a les xarxes. Composició de les xarxes: només dones; dones i homes... Experiències i exemples.
2.Agències de notícies amb perspectiva de gènere: SEMlac (Amèrica Llatina i el Carib), CIMAC (Mèxic, Trilateral, Amèrica Llatina), ARTEMISA (Argentina) i AMECO (Estat espanyol).
3.Projecte d’ Agenda mediàtica de gènere: com aconseguir un consens temàtic entre els moviments associatius de dones, ONG i periodistes des d’una perspectiva de gènere.

PART PRÀCTICA: 6 h
Mòdul A: 20/30 alumnes (comú a periodistes dels mitjans i comunicadores/ors)1.Decàleg per a l’anàlisi dels mitjans a Catalunya. 2.Monitoring internacional i la seva importància.
Mòdul B: 10/ 15 alumnes (periodistes)
1.Recomanacions per elaborar les informacions sobre violència. Violència domèstica, de gènere i masclista no són termes sinònims; per contra, corresponen a un corpus jurídic determinat i diferenciat.
2.Anàlisi d’ informacions i balanç en el rodatge de les organitzacions especialitzades en gènere i comunicació.
3.Com aplicar la perspectiva de gènere.
4.Elaboració per part de les assistents als tallers d’una agenda periodística de gènere per a cada territori. Es presentaran el dissabte 11 al matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona.
Mòdul C: 10/15 alumnes/os (comunicadores/ors i ONG)
1.Explicació de les diferents experiències d’agències amb visió de gènere i d’organitzacions especialitzades amb gènere i comunicació: SEMlac, CIMAC, ARTEMISA, AMECO i ADPC.
2.Elaboració d’una agenda temàtica de gènere per a cada territori i proposta de professionals que hi col·laborin. Es presentaran el dissabte 11 al matí al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona.

ACTE DE CLOENDA

Dissabte 11 d’octubre de 2008 · 12 h
TAULA RODONA –DEBAT :
Per què els mitjans continuen reproduint models patriarcals?
Amb la participació de: Marta Selva, presidenta de l’ICD; Montserrat Minobis, presidenta de la XIDPIC. CAT i moderadora de la taula; Sara Lovera, fundadora de CIMAC, Mèxic; Miquel Molina, sots-director de La Vanguardia; Jordi Busquet, sots-director de El Periódico de Catalunya; Toni Cruanyes, director adjunt de l’Avui; Gonçal Mazcuñan, president executiu de Regió7; Ferran Espada, director adjunt d’El Punt; Esther Fernández, cap d’anàlisi de públic i incidència social de TV3; i representant de Catalunya Ràdio; Dolors Comas d’Argemir, consellera del CAC (Comissió d’operadors i de gènere) i una ‘fila 0’ de directores i directors i caps de redacció dels mitjans de comunicació de Catalunya.

Col·legi de Periodistes de Catalunya – Rambla de Catalunya 10 pral. · Barcelona
HORARIS
Matí: de 10.30 a 14.30 h (mòdul B). Dies de la setmana segons territori. Tarda: 15/15.30 a 19/19.30 h (mòduls A i C). Dies de la setmana segons territori. Barcelona: tarda de 16 a 20 h. Dies de la setmana segons mòduls. Comissió de Formació: Lina Barber i Sara LoveraComissió de Coordinació de la XIDPIC.CAT: Montse Minobis, Tona Gusi, Lina Barber i Lídia Vilalta.Gabinet de Comunicació de la XIDPIC.CAT i Inscripcions (20 €): Lídia Vilalta, tcgenere@gmail.com

Nota de Premsa: PRIMERS TALLERS DE GÈNERE I COMUNICACIÓ de Catalunya

CONVOCATÒRIA


PRIMERS TALLERS DE GÈNERE I COMUNICACIÓ de Catalunya

A les Delegacions territorials del CPC entre el 6 i l'11 d'octubre

La XIDPIC.CAT-XIPAVG i l'ICD

amb la col·laboració del CPC i el CIP

i amb el suport de les organitzacions i agències de notícies amb visió de gènere:

ADPC, AMECO, ARTEMISA, CIMAC i SEMLac

Organitzen:

Els Primers Tallers de formació en Gènere i Comunicació a Catalunya entre el 6 i l' 11 d'octubre de 2008 a les diverses Delegacions Territorials del Col·legi de Periodistes de Catalunya i al Centre Internacional de Premsa de Barcelona.

Aquests Tallers estan dirigits a periodistes dels mitjans de comunicació i de gabinets i a periodistes o comunicadors/es del moviment associatiu de dones i ONG.

El nou marc legal per a la igualtat entre dones i homes ha posat de manifest que el tractament de la informació en els mitjans de comunicació encara respon a un model relacional d'homes i dones encarcarat en uns paràmetres clàssics i desfasats del nostre temps, on la igualtat entre les persones encara és una quimera.

Per això, des de l'Associació Dinamitzadora de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes amb Visió de Gènere- Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC-CAT/XIPVG), hem decidit organitzar aquests tallers que tractaran sobre com elaborar les notícies des d'una visió de gènere, la utilització del llenguatge des de la diferència de sexe i com poder incidir en l'agenda informativa exercint un periodisme transversal, més d'acord amb els actuals models de dones i homes, unitats familiars i diversitat social en general. (veieu programa adjunt)

Aquests tallers s'impartiran mitjançant un mòdul comú i un altre especialitzat, per a periodistes dels mitjans de comunicació i de gabinets, tant d'entitats privades com públiques, i per a comunicadores i comunicadors del teixit associatiu del moviment de dones i ONG de Catalunya.

Les professores invitades són periodistes de prestigi i pioneres en agències de comunicació amb visió de gènere i/o en organitzacions especialitzades.

El dissabte 11 al CPC a Barcelona es posaran en comú els diversos tallers i agendes territorials. Després hi haurà una taula rodona - debat com a acte de cloenda, que comptarà amb una àmplia representació de les sotsdireccions dels mitjans de comunicació de Catalunya.

Us preguem que ompliu la butlleta d'inscripció i l'envieu el més aviat possible al correu de secretaria i logística dels Tallers de Gènere i Comunicació tcgenere@gmail.com . La companya responsable d'aquesta tasca és la Lídia Vilalta. Ella us facilitarà tota la informació que necessiteu.

Finalment només dir-vos que hem posat un preu d'inscripció simbòlic de 20 euros per cobrir el material i el Diploma que rebrem el darrer dia. Però no voldríem de cap manera que cap companya no hi pogués participar per un motiu econòmic. (expresseu aquesta dificultat en la inscripció, si és el vostre cas)

Rebeu una salutació molt cordial amb l'ànim que aquests I Tallers de Gènere i Comunicació de Catalunya representin un avanç per a la informació i comunicació no sexista.

Comissió de Coordinació del Tallers

de la XIDPIC.CAT-XIPAVG

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Formulari inscripció als Tallers de Gènere i Comunicació

The Gender Mainstreaming en la Comunicació

o com fer un periodisme de gènere transversal

Tallers del 6 a l’11 d’octubre de 2008

a les 5 delegacions territorials

del Col·legi de Periodistes de Catalunya

Formulari d’Inscripció

Nom i Cognoms:

Direcció:

Telèfon de contacte:

Correu electrònic:

Mitjà de comunicació / Organització:

Càrrec o Lloc de Treball:

Telèfon de contacte:

Correu electrònic:

Delegació Territorial:

Pagament efectuat (20€) :

Veure Dies i Tallers a la vostra Delegació Territorial

Tallers Organitzats per

La XIDPIC.CAT (Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) i

l’ICD (Institut Català de les Dones)