DIRECTIUS DELS MITJANS DE CATALUNYA RECONEIXEN LA NECESSITAT DE CANVIAR LA SEVA ÒPTICA PATRIARCAL
Crònica de l’Acte de Cloenda dels Primers Tallers de Gènere y Comunicació de Catalunya: Debat per a un periodisme no masclista.
per Lídia Vilalta, 12/10/08, Barcelona.
XIDPIC.CAT-XIPAVG
El dissabte 11 es van cloure al Col·legi de Periodistes els Primers Tallers de GÈNERE i COMUNICACIÓ que s'han dut a terme a Catalunya, simultàniament a totes les demarcacions territorials, durant tota una setmana. Tallers als quals van assistir-hi una seixantena de periodistes, comunicadores i comunicadors de mitjans, organitzacions socials i institucions públiques.
L'acte de cloenda “ Per què els mitjans continuen reproduint models patriarcals” va consistir en dues Taules rodones entre periodistes i comunicadores d'ONG amb les sots-direccions dels mitjans de comunicació del nostre país (premsa, ràdio i TV) sobre la necessitat de canvi de model comunicatiu que proposem les integrants de la Xarxa Internacional d'arreu del món.
La primera taula, moderada per Montserrat Minobis, presidenta de la XIDPIC-Cat, la va encetar la professora Sara Lovera, argumentant que "les dones estem contribuint al desenvolupament del món i també patim les seves desgràcies i que per tant, s'ha d'informar d’allò que ens passa al 52% de la humanitat". Lovera, que ha estat co-responsable pedagògica d'aquests tallers, va llegir les propostes que es van anar teixint en el transcurs dels tallers per part de les alumnes i professores i que ella va resumir a la taula en una única demanda en veu alta: "eliminar els continguts sexistes i discriminatoris, que és allò que fomenta el que ens fa mes por: la violència".
Marta Selva, presidenta de l'ICD, va ser la següent en intervenir i va insistir que els canvis no només poden ser via decrets i lleis, sinó que "s'ha de treballar per un canvi de paradigma i aconseguir una vida sostenible entre homes i dones. El repte no està només a l'escola sinó al conjunt de la comunitat educativa" de la qual la premsa n'és un dels més importants integrants.
La llengua per ella mateixa no és sexista ni androcèntrica, va continuar Selva, sinó és l'ús que d'ella se'n fa. "Ens hem de resintonitzar perquè no acabem d'expressar-nos bé, però sabem el que és urgent i el que és necessari". Per tant, hem de donar pas a aquests "canvis amb eines noves per gestionar la necessària transformació perquè ens farà ser una societat més rica”.
La consellera del CAC i tercera invitada a la taula de presentació, Dolors Comas d'Argemir, va haver de marxar poc abans de començar l'acte, por una emergència familiar.
Abans de donar pas al segon debat, moderat per Enric Frigola, qui també va donar la benvinguda es va presentar el blog dels tallers que: http://tgenereicomunicacio.blogspot.com
Frigola va llençar a la taula una pregunta sobre el temari del programa dels Tallers: les noticies tenen sexe?.
Va començar la ronda Elisa Omedes, la coordinadora del que serà el llibre d'estil de Catalunya Ràdio. Ella va respondre a la qüestió que convocava a les i els participants: "els mitjans reproduïm els models patriarcals pel mateix que ho fan les escoles i la societat; perquè no sabem assumir la diversitat o per una situació acomodatícia". I es va fer més preguntes: per què la reducció d'hores per la conciliació ha de ser només per a les dones?; Omedes va expressar que no es plantegen massa temes de gènere a les redaccions perquè encara cau malament el feminisme.
El president executiu de Regió7, Gonçal Mazcuñan, va llegir un text de la periodista Susanna Paz i Valenciano del seu diari sobre 'Les nenes i el futbol', per demostrar que la infantesa i les noves generacions ja comencen a veure que a les dones se les exclou d'algunes imatges i se les invisibilitza en algunes activitats esportives. Les dones continuen tenint cura de la família va indicar Mazcuñan, encara que sigui a través de les iaies que atenen als nets mentre les mares treballen.
El director adjunt del diari Avui, Toni Cruanyes va fer esment entre d'altres punts al canvi generacional a les redaccions que ja inclou més presència de dones a seccions poc comuns fins ara com Economia, Política i Esports, però va alertar de la misogínia que continua havent-hi a les reunions de redacció on no hi ha dones. Però va indicar que s'han de demanar també més salaris per a elles, recordar que les lesbianes estan mes discriminades que els homosexuals, que s’haurien d’eliminar els anuncis de prostitució... Cruanyes va admetre que "encara es reprodueixen esquemes antics i que a Internet el pseudònim ho facilita". Va alertar també que "a les tertúlies, sota el prisma de la pluralitat, es dóna espai a veus racistes, homòfobes i classistes".
Miquel Molina, sots director de La Vanguardia, va agrair la invitació perquè això els permetria posar-se davant del seu propi mirall. Va ser primer pessimista, en indicar que "la lògica de funcionament té criteris patriarcals; que l'insult és nombrós a Internet i que les actituds i tendències són xenòfobes i misògines. Les dones arriben al poder en comptagotes i acaben 'contaminades' per l'entorn al qual elles s’incorporen amb el mateix llenguatge", va afegir. Perquè la seva arribada provoca 'posicions d'autodefensa' dels privilegis adquirits pels altres i aquests tenen por que es generi el debat. El missatge positiu que Molina va donar va ser agrair que se celebressin els tallers, perquè algú s'ha de seure a pensar com fer-ho i mentre les coses no canviïn, les accions positives estan bé. I va acabar recordant que els mitjans van ser els primers a plantejar-se el tractament de la violència de gènere.
El sots director i responsable del llibre d'estil de El Periódico, Joan Busquet, va explicar com ell entenia els termes sexe i gènere i va dir que "la utilització del masculí genèric no és el resultat del masclisme, sinó la desaparició del gènere neutre del llatí en el castellà i català". En la seva opinió, "l'excessiva utilització de dobles paraules, atempta contra l'economia lingüística. I no és amb martingales i artilugis lingüístics que eliminarem el masclisme", va afirmar. Busquet va recordar que els periodistes ens hem proveït de llibres d'estil i codis deontològics i que hi ha altres col·lectius que són més masclistes. El sexisme cau en els humans i no en el llenguatge, va acabar. Les seves afirmacions, però, no van tenir massa consens a la sala.
Ferran Espada, Director Adjunt de l'edició de Barcelona de El Punt, va afirmar que "la presència de la dona per ella sola, no és suficient per garantir que es canviï el model". I l'exemple el va posar en la pel·lícula nord-americana “ La tinent O'Neal”. Quant al llenguatge, afegí, també hem d'anar amb molta cura. Però el fonamental és que "formem part d'un model social determinat i és aquest model social el que hem de canviar". "Com volem que els nens no siguin violents, si som el país de la Unió Europea que venem més armes a règims de dubtosa qualificació democràtica"? S'està caient el sistema i no ens qüestionem les desigualtats que gènere?, continuà. "Si no hi ha un canvi profund del model els mitjans no canviaran. La introducció d'aquesta visió de gènere en la comunicació ha d'estar combinada amb els canvis de model de societat. " Però va concloure Espada, cal introduir l'Agenda amb Visió de Gènere als mitjans, així com a les Polítiques Públiques.
Va tancar la ronda de la taula Esther Fernández, Cap d'anàlisi de públic i incidència social de TV3, que va valorar molt positivament els canvis que estan introduint les dues dones de la direcció. "Els models patriarcals els reproduïm perquè existeixen. I les capes que queden són les més profundes i resistents", comença. Hi ha dinàmiques noves a la nostra casa, però encara hi ha sectors 'feminitzats' , àmbits d'exclusió i zones fosques. Per exemple, va dir Fernández, "la crisi és un relat masculinitzat' , com ho és el del mercat del petroli, la seguretat aèria i el codi penal". 'Tenim molts problemes per aconseguir expertes, continuà. Un alt índex de dones declina anar als programes; no els interessa la notorietat; no els va bé l'horari; no estan prou segures en el tema... I no sabem si són massa responsables o és per la hipercàrrega. A TV3 una de cada quatre persones expertes són dones, però costa pujar aquests nivells.
Pel que fa a la dinàmica de les redaccions, afegí, "la pobresa i la immigració, per exemple, és més important que el gènere.... aquestes pesades, pensa encara la gent", indicava Fernández. Els antídots, però, són fer periodisme de bona qualitat i això es pot fer als informatius. Però no a les "tele-escombraries". Fernández va acabar dient que els canvis a TV3 portaran un nou llibre d'estil i també més canvis a la secció d’esports.
Des de la Fila 0, la primera de les professores, en intervenir va ser la periodista caribenya Mirta Calderón, que manifestà que, al seu parer, el que havia sentit li feia pensar que 'anem be'. "Es tracta de veure l'equitat de gènere que existeix perquè és part de la democràcia. Les noticies, va insistir, tenen sexe i gènere i també el tenen en el seu tractament. I si s'omet, afegí, es discrimina. Per tant, les paraules sempre ens donen la mesura.
La colombiana Ángela Castellanos va explicar que si un extraterrestre vingués a la terra, el que veuria a través dels mitjans de comunicació seria un món d'homes al poder, amb poques dones al voltant, perquè les dones les trobaria al món de la faràndula: només són estrelles i figurants. Els medis reflecteixen i 'miren' la realitat amb el model patriarcal. Falta augmentar el número de dones però, sobretot, falta 'la consciència de gènere'.
La mexicana Sara Lovera els hi va preguntar si comprarien noticies a una agència AFP amb visió de gènere. Perquè "el gènere no vol dir parlar de dones. Nosaltres hem entrat a l'espai públic, però els homes no ho han fet al domèstic”.
La també mexicana Soledad Jarquín va reivindicar que sí que volen estar en l'espai públic; li va agradar molt sentir que es compren el paper fonamental que tenen els mitjans de comunicació i es va felicitar perquè s'entén aquesta transcendència i la necessitat de canviar les coses. I aquí és on va insistir que el llenguatge és una part fonamental per assolir aquests canvis.
Cristina Fraga, representant d’Ameco, l'única Agència de Gènere a l'estat espanyol, va agrair 'l'assertivitat de la taula a la qual va titllar de 'talante Zapatero'. Però afirmà que per aconseguir la igualtat s'ha d'arribar primer als llocs. Va parlar dels 'condicionants insuportables' que pateixen les dones per tenir llocs de poder i va posar com a exemple el nombre de fills que tenien els homes ministres (25 en total) i les dones ministres (no arribava a 5) del primer govern paritari de l’Estat Espanyol. Fraga va qualificar d'insofrible els 'los-las' per substituir el genèric masculí plural, però va afegir que el llenguatge implica el comportament. Per a ella s'han d'utilitzar els manuals sobre el llenguatge i evitar el sexisme.
La periodista Carme Freixa va qualificar la totalitat de la taula com un ventall que anava “des del ‘Cromanyó’ fins al cinisme post–modern”. Va indicar que a algunes expertes no se les convida per ‘por al que podrien dir’.
Maricel Chavarría de La Vanguardia, va considerar que era urgent que Busquet anés als tallers de gènere perquè el masculí genèric no és economia del llenguatge, sinó que és una pràctica discriminatòria. Es tracta de la igualtat. “No sé si hi ha cinisme” – afegí- “però no hi ha reflexió”. I acabà indicant que estem en un moment frontissa que ho hem d'aprofitar per no tornar enrera.
Ferran Espada en una segona ronda va afegir que la visió de gènere s'ha d'incloure en les agendes; Joan Busquet va tornar a insistir que el llenguatge no és discriminatori sinó que és l'evolució de la pròpia llengua; Mirta Calderón reiterà que el llenguatge és un ens viu i aflora quan els humans el reclamen. La paraula “la generala” no existia, va explicar, fins que una dona va arribar a aquest grau dins l’estament militar. I la notícia és més noticia quan té tots els angles. Perquè si no reflexa el del 52% no és total. Per això té sentit i és necessària la transversalitat en la comunicació.
La XIDPIC.CAT (Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere) i l'ICD (Institut Català de les Dones), han impulsat aquests tallers amb la col·laboració i el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya i les seves Delegacions, el Centre Internacional de Premsa de Barcelona i les agències de notícies i organitzacions de gènere i comunicació: ADPC (Catalunya), AMECO (Estat espanyol), ARTEMISA (Argentina), CIMAC (Amèrica Llatina) i SEMLac ( Amèrica Llatina i Carib).
Els tallers han estat impartits per les periodistes i professores: Marta Corcoy de l'ADPC (Catalunya), Cristina Fraga d'AMECO (Estat espanyol), Soledad Jarquín i Sara Lovera de CIMAC (Mèxic, Centre Amèrica i Amèrica Llatina) i Ángela Castellanos i Mirta Rodríguez Calderón de SEMLac ( d'Amèrica Llatina i el Carib).
Comissió Organitzadora dels Primers Tallers de Gènere i Comunicació:
Lina Barber, Tona Gusi, Montse Minobis i Lídia Vilalta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada